Els meus pares tenen un veritable problema amb mi: no vull menjar!
En realitat hauria de ser jo qui tingués el problema,perquè sóc jo el que no menja;però no sé per quina estranya raó, el problema és seu i no meu.
Els meus pares solucionen el seu problema de moltes maneres:
Quan toca menjar Peix, el pare es disfressa de pirata i la mare de princesa raptada. Aleshores el rescat consisteix en que jo mengi el lluç que el pare porta del ganxo. Després cantem cançons de pirates i soterrem les espines en un lloc secret del jardí.
Quan toca menjar carn, també és divertit, perquè aleshores juguem a conillets a amagar i cal anar buscant els trossos de carn pel bany, pel despatx, per dins els armaris… Quan un tros de carn i el Ketchup coincideixen en un calaix de la roba del llit, se n´arma una…!
El pitjor que tenen les verdures és que totes són verdes i avorrides, per això el pare i la mare es dediquen a pintar-les amb colorants alimentaris de molts colors. Així aprofiten per fer unes fantàstiques partides de parxís i del joc de l´oca: ´´D´oca a oca i em menjo una bajoca!´´
Els dies de fesols, cigrons, llentilles i llegums en general, sóc fet presoner pels indis o els marcians, o una combinación d´uns i altres. Em lliguen al pal de tortura i m´obliguen a menjar aquestes coses horribles. Però sóc un heroi.
La llet i els iogurts de l'esmorzar, del berenar i de després de sopar els porta el ´´Circ Suís´´ amb la mare i el pare d´artistes principals: fan malabarismes amb els potets, porten el got ple de llet per la corda fluixa o fan l´increïble número dels domadors de vaques amb les ampolles ensinistrades.
El millor de tot són els pallassos Lleteta i Iogurtí.
La fruita ofereix moltes possibilitats: des d´una partida de birles amb melons d´Alger i peres, a una pista de patinatge amb pells de plàtan, passant per unes pomes a l´estil Guillem Tell.
En fi, ja veieu que el pare i la mare tenen solucions per a tot.
I ara que estem sols, us confessaré una cosa: en realitat m´encanta menjar i m´agrada tot, però si ells ho sabessin no ens divertiríem gens. Veritat?
No hay comentarios:
Publicar un comentario